Atles Históric Mundial Cronologies desde 3000 a.C.

Temes que podràs cercar:

Història Universal. Mapes Històrics i Cronologies. Regnes, Batalles, Expedicions.
Política, Militar, Ciència, Literatura, Religió, Filosofia. Mapes basats en bases de dades vectorials.

Clica a l'enllaç sota la imatge per accedir al mapa

 

http://geacron.com/home-es/?lang=es

Si t'hi fixes bé, a mesura que vas passant el ratolí pel mapa et va dient las coordenades geogràfiques dels diferents indrets (a baix, a la dreta)

Si cliques a la icona de dalt a l'esquerra, veuràs que el mapa es transforma en un eix cronològic.

Proposta de treball d’ampliació: L’herència de la cultura clàssica.

La proposta és individual i de presentació voluntària, però el teu treball ha de ser el resultat d’una cerca, de l’anàlisi de lectures, del recull de dades i d’una reflexió personal sobre un tema concret: L’herència de la cultura clàssica.

Continguts

La cultura que van crear el antics grecs i romans és un dels grans patrimonis de la humanitat i la base de la nostra cultura occidental. Cal que revisis que han aportat els grecs i els romans a la nostra cultura per poder fer aquest treball.

Format.  Reviseu el document com fer un treball

A l’índex ha de constar cadascuna de les parts del treball, dels seus apartats i subapartats, amb la numeració assignada. També s’hi ha d’indicar el número de la pàgina on es pot trobar cada apartat.

Correcció del treball. Deixar els marges necessaris; Utilitzar subratllats, espais, sagnats de text, dibuixos, gràfics... Posar una portada.  Revisar la webgrafia i bibliografia. Tenir cura de l’ortografia i la correcció sintàctica.

A les últimes pàgines del treball hi hauràs d’afegir un full on consti la relació dels llibres i/o webs que has consultat per elaborar-lo. En l'avaluació tindré en compte la teva autoavaluació: posa al final del treball aquesta rúbrica fent constar la teva valoració.

Termini de presentació: 5 de juny de 2014.

 

Enllaços:  Els jocs olímpics,  Origen del teatre, la tragèdia i la comèdia, El llegat grec de les matemàtiques,  l’art grec, Un viatge a la cultura romana, Els grecs, Els romans, Els romans a Catalunya,

Mireu aquest vídeo sobre el llegat de l’imperi grecoromà que projecta belles imatges de la cultura clàssica.

El llegat cultural romà

La cultura creada pels antics grecs i romans és un dels grans patrimonis de la humanitat i la base de la nostra cultura occidental.

A Roma, les seves construccions arquitectòniques, les obres d'enginyeria, la concepció urbanística, les lleis, les formes d'oci i, sobretot, la llengua són un llegat primordial per a tots els pobles que en van rebre la seva influència. Comprova-ho amb els enllaços següents:

Termes romanes

La domus romana

El temple romà de Barcino

Un viatge a la cultura romana

Mosaics romans a Betulo (Badalona)

Vídeos de la cultura clàssica

Taverna hostal romà

L'Imperi romà

Plànol de Barcino

L'any 27 aC Octavi August, que va ser nomenat pel Senat emperador de Roma. Concentrava tots els poders civils i militars en la seva persona ajudat per funcionaris. Entre el S VI-II dC, Roma va conquerir amplis territoris al voltant del Mediterrani i formà un gran Imperi.

A partir del segle III, l'Imperi Romà entrà en crisi per un seguit de causes: les fronteres van esdevenir insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars), l'autoritat imperial es va afeblir degut a casos de corrupció política i per revoltes militars. També van haver-hi, dificultats econòmiques: l’atur de les conquestes ja va fer baixar la producció agrícola i minera, el comerç i l’artesania es va estancar i els habitants de l’imperi es van empobrir. L'any 395, l'Imperi es va dividir en dos: Orient i Occident.

Els pobles bàrbars (sueus, vàndals, alans...) es van anar instal·lant a la zona d’Occident i van crear regnes independents. Se’ls denominava bàrbars perquè no tenien institucions polítiques rellevants, ni tenien escriptura, tampoc edificaven ciutats, ni utilitzaven moneda. Eren seminòmades però coneixen molt bé la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes de bona qualitat. El cristianisme, que s'havia anat estenent per l'Imperi va esdevenir religió oficial l'any 380 amb l'emperador Teodosi.

Segons els historiadors era la fi de l’antiguitat i començava l’edat mitjana.

Des d’aquí pots accedir al dossier de treballs

Vida quotidiana a Pompeia

El matí del 24 d'agost 79 dC, Plino el Jove descriu en una carta l'erupció del volcà del Vesubi que va destruir la ciutat de Pompeia així:

"Un núvol fosc i terrible, meandres estripats per espurnes de foc, va obrir les seves portes en grans espurnes de foc, que eren com raigs, però encara més extensa ...  Poc després el núvol va descendir a la terra i va cobrir el mar ... Va caure la nit, no com quan no hi ha lluna o el cel està ennuvolat, sinó quan s'està en una habitació tancada i s'han apagat els llums ... Sense escoltar els laments de les dones, els crits dels nens, el clam dels homes ...  Va reaparèixer una feble resplendor que no la veus de dia: era l'aproximació del foc"

Pompeia és Patrimoni de la Humanitat per ser testimoni de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no té equivalent enlloc del món. Fes una visita a la ciutat amb el vídeo que us proposo.

La conquesta romana del Mediterrani

Entre el S VI-II dC, Roma va conquerir amplis territoris al voltant del Mediterrani i formà un gran Imperi. La presència romana a Hispània (S III-V) es va iniciar amb el desembarcament a Empúries. Durant aquest període Hispània va ser dividida en províncies. El territori de Catalunya formava part de la Tarraconensis. L'augment de les seves riqueses i un nombrós exèrcit facilitaren aquestes conquestes.

Veiem aquest vídeo sobre els romans a Catalunya.

La Roma republicana

Durant la monarquia els dos grups socials eren els patricis i els plebeus. Només els primers tenien drets polítics (ciutadans) Les dones, els estrangers, els lliberts i els esclaus no tenien drets (no-ciutadans). Però l'any 509 una revolta va destituir la monarquia i proclamà la República.

Veiem aquest vídeo la continuació de la història de Roma.

Des d’aquí pots accedir al dossier de treballs

Els orígens de Roma: la Monarquia

Al II mil·lenni aC, la península Itàlica era habitada per diversos pobles (llatins, etruscs, grecs...). Els llatins s'agruparen en una zona estratègica, al mont Palatí i al voltant del riu Tíber, i hi van fundar la ciutat de Roma. Però la llegenda ens explica una altra “història” sobre la creació de Roma, vegem i compartim el vídeo per entendre com grecs, etruscos i romans es van succeir històricament:

En els inicis, Roma era una monarquia, i el rei tenia tots els poders i governava amb l'ajuda d'un Senat de patricis (membres de grans famílies aristocràtiques). Sota la influència etrusca la ciutat de Roma es van engrandir s’hi van construir les grans infraestructures: ponts, aqüeductes, clavegueram i les muralles al voltant del set turons, però l'agricultura i la ramaderia eren encara la base de l'economia, però nombrosos artesans i comerciants es van establir a la ciutat.

Des d’aquí pots accedir al dossier de treballs

Aqüeducte de Les Ferreres (Tarragona)

Catalunya en temps dels grecs: Ibers i Celtes

Durant la primera meitat del I mil·lenni a.C. van arribar a les costes de la Península Ibèrica alguns pobles mediterranis: fenicis, grecs i cartaginesos i van fundar  factories comercials i colònies. En aquesta època la Península Ibèrica estava dividida en dues grans àrees culturals: la ibèrica i la cèltica.

Els ibers ocupaven les terres de l'est i del sud peninsular, vivien de l'agricultura i la ramaderia, coneixien la metal·lúrgia, elaboraven ceràmiques i teixits, encunyaven moneda i tenien una escriptura pròpia.

Els celtes habitaven el centre, l'oest i el nord. Tenien una economia més rudimentària; vivien de l'agricultura i la ramaderia, coneixien la metal·lúrgia però no feien servir moneda ni tenien escriptura.

Mira aquest interessant vídeo per fer un viatge al temps dels ibers:

La democràcia d’Atenes

Al segle V aC Atenes es va convertir en una democràcia en la qual tots els ciutadans participaven en la política i estaven protegits per les lleis. La democràcia atenesa era, però, molt limitada perquè només els ciutadans tenien drets polítics. A canvi, havien de defensar la polis i pagar impostos. Però ni les dones, ni els metecs, ni els esclaus eren considerats ciutadans i no tenien drets socials ni polítics. Pèricles va ser el gran defensor de la democràcia atenesa.

Fes un salt a Grècia i intenta posar-te en la pell dels no ciutadans amb aquesta activitat que trobaràs al dossier:

a)        Si fos ciutadà, m’agradaria viure a la Grècia clàssica perquè...

b)        Si fos ciutadà, no m’agradaria viure a la Grècia clàssica perquè...

c)        Si fos esclau, m’agradaria viure a la Grècia clàssica perquè...

d)        Si fos esclau, no m’agradaria viure a la Grècia clàssica perquè...

e)        Si fos dona, m’agradaria viure a la Grècia clàssica perquè...

f)         Si fos dona, no m’agradaria viure a la Grècia clàssica perquè...

g)        Si fos estranger, m’agradaria viure a la Grècia clàssica perquè...

h)        Si fos estranger, no m’agradaria viure a la Grècia clàssica perquè...

  

Els ciutadans participaven en les institucions amb diferents funcions . Ordena la informació en aquesta graella, tot seguint la lectura del dossier. 

Institució	Funció	Components

Si els segles VII i VI aC van ser de supremacia de la polis d'Esparta, el S V aC ho va ser de l’esplendor d'Atenes, ja que va vèncer als perses en les Guerres Mèdiques i va crear la Lliga de Delos, una associació de polis que recaptava impostos per mantenir una flota de guerra, que Atenes va utilitzar per dominar altres polis. Però les polis dominades no van tardar a rebel·lar-se contra Atenes i això va donar lloc a les Guerres del Peloponès que va significar la fi del domini d'Atenes sobre Grècia. 

Mira aquest interessant vídeo de 45’ La Atenas de Pericles: arquitectura y democracia.