Plànol de Barcino |
A partir del segle III, l'Imperi Romà entrà en crisi
per un seguit de causes: les fronteres van esdevenir insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars), l'autoritat
imperial es va afeblir degut a casos de corrupció política i per revoltes
militars. També van haver-hi, dificultats econòmiques: l’atur de les conquestes
ja va fer baixar la producció agrícola i minera, el comerç i l’artesania es va
estancar i els habitants de l’imperi es van empobrir. L'any 395, l'Imperi es va
dividir en dos: Orient i Occident.
Els pobles bàrbars (sueus, vàndals, alans...) es van anar instal·lant a la zona d’Occident i van crear regnes independents. Se’ls denominava bàrbars perquè no tenien institucions polítiques rellevants, ni tenien escriptura, tampoc edificaven ciutats, ni utilitzaven moneda. Eren seminòmades però coneixen molt bé la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes de bona qualitat. El cristianisme, que s'havia anat estenent per l'Imperi va esdevenir religió oficial l'any 380 amb l'emperador Teodosi.
Segons els historiadors era la fi de l’antiguitat
i començava l’edat mitjana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada