dilluns, 26 de maig del 2014

L'Imperi romà

Plànol de Barcino
L'any 27 aC Octavi August, que va ser nomenat pel Senat emperador de Roma. Concentrava tots els poders civils i militars en la seva persona ajudat per funcionaris. Entre el S VI-II dC, Roma va conquerir amplis territoris al voltant del Mediterrani i formà un gran Imperi.

A partir del segle III, l'Imperi Romà entrà en crisi per un seguit de causes: les fronteres van esdevenir insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars), l'autoritat imperial es va afeblir degut a casos de corrupció política i per revoltes militars. També van haver-hi, dificultats econòmiques: l’atur de les conquestes ja va fer baixar la producció agrícola i minera, el comerç i l’artesania es va estancar i els habitants de l’imperi es van empobrir. L'any 395, l'Imperi es va dividir en dos: Orient i Occident.

Els pobles bàrbars (sueus, vàndals, alans...) es van anar instal·lant a la zona d’Occident i van crear regnes independents. Se’ls denominava bàrbars perquè no tenien institucions polítiques rellevants, ni tenien escriptura, tampoc edificaven ciutats, ni utilitzaven moneda. Eren seminòmades però coneixen molt bé la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes de bona qualitat. El cristianisme, que s'havia anat estenent per l'Imperi va esdevenir religió oficial l'any 380 amb l'emperador Teodosi.

Segons els historiadors era la fi de l’antiguitat i començava l’edat mitjana.
Des d’aquí pots accedir al dossier de treballs

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada