Les polis gregues i la colonització del Mediterrani

Ja hem vist com les dues polis més importants varen ser Atenes i Esparta. Al segle V aC, a la ciutat d'Atenes va començar un nou sistema polític: la democràcia, el govern del poble. Tot i que eren autònomes, totes les polis gregues estaven unides per dos lligams culturals molt forts. En primer lloc una mateixa llengua (el grec) Els dos poemes d'Homer, La Ilíada i l'Odissea es van convertir en la base de l’educació dels joves grecs. També compartien una mateixa religió politeista,  creien en l'existència de déus immortals i amb uns poders extraordinaris.

Vegem amb aquest vídeo que vol dir la democràcia, el govern del poble

Entre el segle VIII i el segle VI aC molts grecs emigraren i fundaren colònies al llarg del Mediterrani i del mar Negre. La zona de colonització grega més important al Mediterrani fou el sud d'Itàlia i Sicília (Magna Grècia), malgrat que també van arribar a l'extrem mediterrani occidental, on van fundar Massalia (Marsella). També van arribar a la costa de la Península Ibèrica, on van fundar colònies, com Rhode (prop de Roses), Empòrion (Empúries), Hemeroskopeion (Denia –Alacant-) i Mainake (Málaga). Cap a orient es van expandir pel mar Negre, on també van establir nombroses colònies.

Empúries, a la costa catalana, va ser una polis grega. Si no has anat a veure les seves ruïnes, consulta l’enllaç. I en el vídeo que tens a continuació podreu veure amb detall el tema de les colonitzacions gregues, el qual us ajudarà com sempre a entendre i a comprendre les lectures del dossier.

El naixement del món grec

Iniciem el tema de Grècia i el seguirem treballant de forma cooperativa a l’aula seguint els grups que fins ara han funcionat i en el quals hem introduït petites modificacions per ajustar-los més i fer una tasca millor.

Com treballarem la unitat l’antiga Grècia?  Llegirem de forma col·lectiva a l’aula els textos  i els subratllarem per extreure’n la idea principal. Treballarem especialment: El naixement del món grec; Les polis gregues i la colonització del Mediterrani; Atenes, democràcia i esplendor; La Grècia Hel·lenística.

Treball cooperatiu	1)    Hem parlat sobre què sabíeu del món grec 2)    Després d’escoltar la globalitat del text a l’aula, tornareu a llegir el text de forma cooperativa en el grup. 3)    Heu de subratllar les idees principals en el text tenint en compte l’objectiu de la lectura: fer les activitats.
Control del temps	Una sessió d’una hora per cada apartat de l’índex
On fer el treball	En el dossier La civilització grega
Recursos	Llibre de Ciències Socials i ordinador portàtil
Normes	Les habituals del treball cooperatiu. Cal anotar al diari de sessions el desenvolupament de la sessió
Revisió del treball	En acabar la feina caldrà revisar què i com ho heu fet per corregir tot allò que calgui. Reviseu si heu subratllat bé el text o no.
Avaluació	Es valorarà tant el treball individual com el treball del grup. Rúbrica.

En aquest vídeo veureu una introducció al tema. Grans civilitzacions: Grècia.

Cultura, religió i piràmides

El pas de la Prehistòria a la Història es va produir amb l’invent de l’escriptura, cap a l’any 3500 aC. Els mesopotamis van inventar una escriptura simplificada denominada cuneïforme. Cap al 3150 aC els egipcis adoptaren una escriptura pictogràfica denominada jeroglífica semblant a la mesopotàmica, però amb una forma més complexa i artística i la feien servir per decorar temples i tombes. 

Recordeu els usos més habituals de l’escriptura? per portar els comptes l'utilitzaven funcionaris i sacerdots, els reis per redactar ordres, i lleis, i també es van crear obres literaries i religioses.

La religió egípcia era politeista, és a dir, els egipcis adoraven molts déus. Per assegurar que, després de la mort del cos, el ka accediria a la vida d'ultratomba, el cos el convertien en una mòmia dissecada.

Les primeres tombes egípcies van ser les mastabes. Amb la superposició de mastabes es van crear les piràmides. Destaquen especialment les de Keops, Kefren i Micerí, a Gizeh.

No us perdeu aquest interessant vídeo sobre les piràmides.

Accés al dossier per treballar la història de les dues grans civilitzacions antigues. 

Egipte, riu Nil i vida quotidiana

 Himne en honor del Nil, XIX dinastia

Hosanna a tu, oh Hapi (Nil), que apareixes en aquesta terra i et presentes en pau per fer que Egipte visqui. Tu dónes aigua als camps [...], dónes vida als animals. I mentre baixes pel teu camí des del cel dónes a beure incessantment a la terra. Ets amic del pa i de la beguda, tu enforteixes el gra i el fas créixer [...]. Ets el senyor del teu poble.

En aquest enllaç podeu consultar tres interessants animacions que expliquen la importància del Nil en la civilització egípcia.

La majoria de la població egípcia era pagesa i  vivien en habitatges senzills, construïts, amb canyes i fang o tova,en pobles petits a la riba del Nil. La dieta molt senzilla:  plats d'aviram, carn, verdura i fruita. El vestit dels egipcis també era molt senzill: els nens solien anar nus, les dones portaven una túnica de lli i els homes duien una mena de faldilla lligada a la cintura.

Les dones egípcies es dedicaven a cuidar la casa i els fills. També fabricaven teixits, elaboraven pa, ajudaven en les tasques del camp i feien de serventes a les cases més riques. La família tenia una gran importància a Egipte:pare i mare tenien cura dels fills, els asseguraven l'aprenentatge d'un ofici i concertaven el seu matrimoni.

Mira aquest interessant vídeo sobre la vida quotidiana a l'antic Egipte.

   

 

Egipte, una gran civilització

Hem vist la ubicació geogràfica de les dues grans antigues civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte. Mesopotàmia ocupava l'estat actual d'Irak, a l'Orient Mitjà i l'antic Egipte es desenvolupa en el mateix territori que ara ocupa l'actual Egipte i el nord del Sudan.

Si analitzem l'eix cronològic de les dues civilitzacions trobarem que coincideixen en el temps històric, que comença aprox. l’any 4000 aC fins l'any del naixement de Crist, l'any O.

La situació geogràfica d'Egipte presenta dos avantatges: d'una banda, té un desert que l'aïlla dels enemics i, de l'altra, el Nil té un règim de crescudes que permet irrigar i fertilitzar les ter­res de conreu per allà on passa. Entre el V i el IV mil·lenni aC les tribus que vivien disperses arreu del territori egipci es van anar concentrant a la riba del Nil, que els proporcionava aigua i pesca abundant.

 
Podeu cercar més informació  d’Egipte i Mesopotàmia en aquest interessant enllaç.

Us recomano el vídeo Egipto, Documental sobre una de las grandes civilizaciones.